Setenta años de la muerte del profeta desarmado
Liev Davidoitx Bronsein, “Trotski”, era ucraïnès i jueu. Liev Davidoitx Bronsein, «Trotski», era ucraniano y judío. La seva trajectòria militant el va dur a les files socialdemòcrates l’any 1896, on coincideix amb Lenin, i al desterrament a Sibèria. Su trayectoria militante lo llevó a las filas socialdemócratas en 1896, donde coincide con Lenin, y al destierro en Siberia.
Liev Davidoitx Bronsein, «Trotski», era ucraniano y judío. La seva trajectòria militant el va dur a les files socialdemòcrates l’any 1896, on coincideix amb Lenin, i al desterrament a Sibèria. Su trayectoria militante lo llevó a las filas socialdemócratas en 1896, donde coincide con Lenin, y al destierro en Siberia. Torna a coincidir a l’exili amb Lenin, que l’introdueix a la redacció d’Iskra, però es tornen a distanciar a partir de l’escissió el 1903 pels esforços de Trotski per reconciliar les fraccions enfrontades. Vuelve a coincidir en el exilio con Lenin, que la introduce en la redacción de Iskra, pero se vuelven a distanciarse a partir de la escisión en 1903 por los esfuerzos de Trotsky para reconciliar las facciones enfrentadas. La lluita revolucionària de 1905 el porta de nou a Sibèria, d’on es fuga el 1906. La lucha revolucionaria de 1905 lo lleva de nuevo a Siberia, de donde se fuga en 1906. En el període entre revolucions, les diferències amb Lenin es reprodueixen en relació a aspectes organitzatius, però retorna del seu exili amb la revolució de febrer de 1917, ja clarament alineat amb les postures bolxevics. En el periodo entre revoluciones, las diferencias con Lenin se reproducen en relación a aspectos organizativos, pero devuelve de su exilio con la revolución de febrero de 1917, ya claramente alineado con las posturas bolcheviques. President del Soviet de Petrograd i responsable directe de la presa del Palau d’Hivern, el seu paper en la revolució d’octubre i en els anys posteriors és decisiu. Presidente del Soviet de Petrogrado y responsable directo de la toma del Palacio de Invierno, su papel en la revolución de octubre y en los años posteriores es decisivo. Comissari d’Afers Estrangers (1917- 1918), va negociar amb els alemanys el Tractat de Brest-Litovsk, que va retirar el país de la guerra, va ser comissari de Guerra (1918-1925) i va organitzar l’Exèrcit Roig que va derrotar en la guerra civil (1918-1920) els contrarevolucionaris i els seus aliats occidentals. Comisario de Asuntos Exteriores (1917 – 1918), negoció con los alemanes el Tratado de Brest-Litovsk, que retiró al país de la guerra, fue comisario de Guerra (1918-1925) y organizó el Ejército Rojo que derrotó en la guerra civil (1918-1920) los contrarrevolucionarios y sus aliados occidentales. Quan Lenin es va retirar el 1923 (va morir l’any següent), Stalin, Zhinoviev i Kamenev el van desplaçar del Politburó, acusar d’indisciplina, destituir dels seus càrrecs i finalment expulsar del partit i de la URSS el 1929. Cuando Lenin se retiró en 1923 (murió el año siguiente), Stalin, Zhinoviev y Kámenev el desplazaron del Politburó, acusó de indisciplina, destituir de sus cargos y finalmente expulsar del partido y de la URSS en 1929.
Així escapçaven l’anomenada “Oposició d’Esquerra”. Así descabezar la llamada «Oposición de Izquierda». Amb l’objectiu de justificar aquestes obscures maniobres i ocultar els fets incòmodes dels quals Trotski havia estat a favor de la insurrecció d’octubre (d’acord amb Lenin) mentre Stalin, Zhinoviev i Kamenev la desaconsellaven, o que el “socialisme en un sol país” era aliè al pensament leninista ia la línia bolxevic durant la revolució, fou difamat com a traïdor, censurat i suprimit de la història de la revolució i del partit. Con el objetivo de justificar estas oscuras maniobras y ocultar los hechos incómodos los que Trotsky había sido a favor de la insurrección de octubre (de acuerdo con Lenin) mientras Stalin, Zhinoviev y Kámenev la desaconsejaban, o que el «socialismo en un solo país «era ajeno al pensamiento leninista ya la línea bolchevique durante la revolución, fue difamado como traidor, censurado y suprimido de la historia de la revolución y del partido. A l’exili va practicar una intensa agitació contra la “reacció termidoriana” liderada per Stalin contra els principis de la revolució. En el exilio practicó una intensa agitación contra la «reacción termidoriana» liderada por Stalin contra los principios de la revolución. El 1938 funda a París la IV Internacional (entenent que la III Internacional havia traïcionat els treballadors a Alemanya, l’Estat espanyol i l’Estat francès) i rep asil polític a Mèxic gràcies a les gestions de Diego Rivera amb el president Lázaro Cárdenas on, finalment, el 1940 és assassinat per Ramon Mercader, agent dels serveis secrets soviètics. En 1938 funda en París la IV Internacional (entendiendo que la III Internacional había traiciona a los trabajadores en Alemania, España y el Estado francés) y recibe asilo político en México gracias a las gestiones de Diego Rivera con el presidente Lázaro Cárdenas donde , finalmente, en 1940 es asesinado por Ramón Mercader, agente de los servicios secretos soviéticos. Trotski va desenvolupar un dels treballs teòrics més notables de la tradició marxista amb excel·lents anàlisis de la revolució de 1905 (1905: Resultats i perspectives, de 1906), la revolució d’octubre (Història dela revolució russa, escrit de 1929 a 1932) i la contrarrevolució dins l’URSS (La revolució traïcionada, de 1936). Trotsky desarrolló uno de los trabajos teóricos más notables de la tradición marxista con excelentes análisis de la revolución de 1905 (1905: Resultados y perspectivas, de 1906), la revolución de octubre (Historia dela revolución rusa, escrito de 1929 a 1932 ) y la contrarrevolución en la URSS (La revolución traicionada, de 1936).
D’ençà de la seva mort, ha estat objecte de les mentides i les difamacions del comunisme prosoviètic – estalinista d’una banda, i d’una mitificació absurda de sectors autoanomenats trotskistes. Desde su muerte, ha sido objeto de las mentiras y las difamaciones del comunismo prosoviético – estalinista por un lado, y de una mitificación absurda de sectores autodenominados trotskistas. Però mentre això últim té un valor anecdòtic, la difamació de la seva figura i l’acusació sistemàtica de traïdoria a tots aquells que no compartien la línia política del PCUS és un dels episodis més vergonyosos de la història del comunisme. Pero mientras esto último tiene un valor anecdótico, la difamación de su figura y la acusación sistemática de alevosía a todos aquellos que no compartían la línea política del PCUS es uno de los episodios más vergonzosos de la historia del comunismo.
I és necessari recordar a aquells que tinguin oïdes per a certes calúmnies que Trotski fou un militant revolucionari intatxable, decisiu en els moments clau de 1905 i 1917 i la guerra civil posterior, i un dels millors teòrics del marxisme de la seva època. Y es necesario recordar a aquellos que tengan oídos para ciertas calumnias que Trotsky fue un militante revolucionario intachable, decisivo en los momentos clave de 1905 y 1917 y la guerra civil posterior, y uno de los mejores teóricos del marxismo de su época.